subtileses

A topnotch WordPress.com site

Paisatges culturals

 

But I’ll try to immerse myself in

 as many of the formal characteristics of 

site as possible in the landscape. 

(Richard Serra)     

 

Quan parlem de paisatge ens referim implicitament a un subjecte observador i a un objecte observat. Es tracta fonamentalment d’una conexió visual entre la realitat existent i l’individu que es pot traduir a través de les sensacions o de les paraules. Cal recordar que, en un primer temps del llarg procès educatiu, enllacem els termes paisatge i geografia, sense fer referència a cap altra definició del paisatge. Amb el pas del temps identifiquem el paisatge amb elements culturals, recordant els monuments característics d’una ciutat com a element primordial i identificatiu d’aquest – qui pensa en Paris sense pensar en la Tour Eiffel o en Barcelona sense pensar en la Sagrada Familia? -. Finalment, aixi que anem avançant en el temps acabem pensant en l’existència dels paisatges culturals. Aquest és el pas en el que em trobo en aquests moments. 

     Reconéixer un paisatge com a paisatge propi ens permet formar una mena de bullofa al nostre voltant que funciona com a escut protector d’identitat. Quan aquesta bullofa es trenca o queda enrere, geogràficament parlant, ens endinsem en una nova bullofa totalment extranya i deslligada de la nostra identitat i, anyorem el nostre paisatge: les cases que ens envolten ja no corresponen a la nostra idea de casa, els parcs ens sorprenen com si mai haguéssim vist un espai verd, l’aigua dels rius és o massa cristalina o molt bruta, la roba de la resta de “caminants” ens sembla extravagant… Aquestes reaccions són fruit d’una mena de procés de deshumanització, si em permeteu que citi així un terme d’Ortega i Gasset emprat en el seu cas per parlar del trencament de la relació entre l’art i l’espectador. Ens sentim extranys en un espai totalment diferent al nostre espai habitual i, inconscienment comencem a buscar elements que ens permetin, per un instant, sentir-nos com a casa. 

       Quan vaig arribar a Anglaterra, els primers espais que em van proporcionar aquesta sensació d’estar com a casa van ser curiosament el McDonald’s i l’Starbucks. Dues grans marques que han aconseguit una identitat pròpia descontextualitzant-se totalment de l’espai en el qual instal·len el seu negoci. Si algú ens demanés on va començar Starbucks segur que no podriem respondre aquesta pregunta sense abans consultar la seva història a Internet. Per tant, curiosament els espais que em van fer sentir com a casa eren dos espais sense un lligam directe amb la meva identitat però si amb el meu paisatge. Aquesta reflexió em porta a pensar si podem parlar realment de paisatges socials o culturals clarament diferenciats observant les ciutats o, si cal tenir sempre en compte que estem, arrel del capitalisme, inmersos en un paisatge que es va deshumanitzant i únicament es diferencia arrel dels elements culturals que sobreviuen en espais ben diferenciats. 

      Leicester és per definició geogràfica una ciutat anglesa, en canvi, social i culturalment, és una ciutat amb moltes tradicions asiàtiques meridionals pròpies de les comunitats hindús i musulmanes. Si poguéssim extreure els elements culturals ens trobariem per una banda, enmig d’una ciutat de pedra anglesa i, per altra banda, amb una comunitat instal.lada en aquesta que poc a poc va decorant les pedres angleses amb les seves insignies culturals mentre per altra banda s’instal·len grans franquicies deshumanitzadores. 

      Realment existeix una manera de no sentir-se un extrany en un paisatge fora de la pròpia bullofa, no som tots “caminants” atrapats en l’extranyesa? 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 16, 2013 by in Uncategorized.

Georgina Sala a Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

%d bloggers like this: